En aquell instant en Montalbano va decidir que calia modificar l'article I de la Constitució, aquell que diu que el país es basa en el treball "Itàlia és una república basada en el tràfic de dro, el retard sistemàtic i la xerrameca vana".
Nova trobada amb Salvo Montalbano, aquesta vegada en català i mitjançant un llibre publicat per Andrea Camilleri al 2009.
Poc puc afegir sobre aquesta saga que no expresès ja fa uns mesos quan vaig comentar La Edad de la Duda. Tot el que caracteritza la sèrie està ben present a aquesta obra, on potser Montalbano guanya presència en detriment dels seus companys. En tot cas la intriga, la comedia i l’humor acid tan característic de l’autor estan tan garantits a La Dansa de la Gavina com la satisfacció que provoca la seva lectura.
Per aixó en aquesta ocasió vull aturar-me en una qüestió que no sempre rep l’mportància que es mereix: la traducció. L’industria editorial viu una gran crisi, tant per la cojuntura econòmica com per la propia transformació del sector. Aquesta situació està provocant una retallada de costos que, per desgràcia,cada vegada es reflecteix més en el producte final. Així, d’un temps ençà, no es pas difìcil trobar llibres amb unes traducción deplorables, errades d’estil continuades i fins i tot faltes d’ortografia.
Per aixó s’agraeix tant una traducció com la que en Pau Vidal fa de la obra de Camilleri. I es que plasmar l’imaginari d’aquest autor es un repte difícil, donat que la seva prosa ,escrita en italià, està plena de mots y girs sicilians. Vidal ho supera amb nota. La seva traducció sap jugar amb el català per reflectir els diferents accents i expressions dels personatges, sense que el texte traduït perdi naturalitat. Un resultat brillant que evidencia talent i hores i hores de feina.
En resum, sempre resulta un plaer llegir a Camilleri. I fer-ho amb una traducció com la que ara ens ocupa, encara més.
